Més del 6% de la població europea conviu amb la depressió
Aquest estudi, que compta amb la participació del Dr. Antoni Serrano, adjunt a la Direcció de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha analitzat dades de prop de 260.000 persones de 27 països diferents.
A les dones els afecta més aquest trastorn mental, amb una prevalença del 7,7% respecte a un 4,9% en homes.
El 6,4% de la població europea té depressió, una dada superior a la que estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que situa en un 4,2% la prevalença d’aquest problema de salut mental a Europa. Un trastorn que es calcula que afecta més de 300 milions de persones a escala global i que està considerat com una de les principals causes d’incapacitat al món.
D’altra banda, en dones, la prevalença de la depressió arriba al 7,7%, molt per sobre de la registrada en els homes, que se situa en el 4,9%. Aquesta diferència entre sexes té lloc a gairebé tots els països europeus, excepte a Finlàndia i a Croàcia.
Una anàlisi de prop de 260.000 persones
Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi publicat a la revista The Lancet Public Health, liderat per investigadors del King’s College de Londres, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), el Instituto de Biomedicina de la Universidad de León (IBIOMED) i el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
El treball ha recopilat respostes de 258.888 persones de 27 països europeus, extretes de la segona onada de l’Enquesta de Salut Europea (European Health Interview Survey) i recollides entre els anys 2013 i 2015, fet que “suposa una de les mostres estudiades més grans a Europa i que reflecteix variacions de prevalença entre països que han de servir per a la planificació de serveis i per al seguiment del fenomen en el temps“, tal com explica el Dr. Antoni Serrano, adjunt a la Direcció de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que és un dels signants del treball.
La prevalença de la depressió s’ha calculat utilitzant una escala de vuit ítems (PHQ-8) que avalua la presència i la intensitat de simptomatologia depressiva, i que s’utilitza per al diagnòstic d’aquesta patologia, excloent pensaments de mort o suïcidi.
Per un altre costat, el Dr. Serrano remarca que “caldria estudiar si les estratègies de cribratge poblacional podrien suposar un avantatge en la detecció i tractament d’aquestes persones, a fi de disminuir la càrrega associada al trastorn i els costos que suposa per als sistemes sanitaris i socials”.
Un problema multifactorial
Per països, els que tenen una prevalença de depressió més alta són Islàndia (amb el 10,3% de la població), Luxemburg ( 9,7%), Alemanya (9,2%) i Portugal (9,2%). Per contra, els que presenten una taxa menor són la República Txeca (2,6%), Eslovàquia (2,6%), Lituània (3%) i Croàcia (3,2%).
Un dels fets que més ha sobtat als investigadors són les grans diferències entre països, amb taxes de prevalença més altes, fins a quatre vegades més, en aquells amb més desenvolupament econòmic. La prevalença en general és alta, la mitjana per a tots els països inclosos és superior al 6%. Però sorprèn que els països amb desenvolupament econòmic més alt i per tant, en teoria, més recursos sanitaris i assistencials que haurien de tenir un impacte en la reducció de les taxes de prevalença, tenen una prevalença més alta que altres països amb menys desenvolupament econòmic”, explica el Dr. Jorge Arias-de la Torre, del departament de Psicologia Mèdica del King’s College de Londres i un dels autors principals del treball.
“Aquestes dades situen la depressió com un problema molt freqüent i, per tant, disposar d’aquestes dades ajuda a estimar les possibles necessitats d’atenció“, apunta el Dr. Jordi Alonso, també autor del treball, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del CIBERESP. “Els resultats ens permetran monitorar com evoluciona la prevalença de la depressió, i això és especialment important per avaluar l’impacte de la pandèmia de la COVID-19. Tenim dades de molts països europeus amb el mateix instrument, fet que ens permetrà fer-ne un seguiment acurat”, apunta.
Per grups de població, els més afectats per la depressió són els que tenen més edat, no nascuts a la Unió Europea, que viuen en zones d’alta densitat de població, amb malalties cròniques i poca activitat física, i nivells educatius i d’ingressos més baixos. Alhora, entre les conclusions del treball destaca el fet que els països de l’Europa Occidental presenten taxes de prevalença de depressió més elevades respecte als de l’Europa Oriental.
