Unwoven Reminiscence, un projecte artístic que ret homenatge a la memòria

Unwoven Reminiscence s’instal·la els dies 22 i 23 de febrer a l’onzena edició Jardins de llum, un festival d’art efímer entorn de la llum i l’aigua, que forma part del programa de la Festa de la Llum de Manresa, un dels deu tresors del Patrimoni Immaterial Cultural de Catalunya i Andorra.

Unwoven Reminiscence és una instal·lació de vuit tapissos teixits per les mans de persones amb diversos graus de deteriorament cognitiu ateses al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Alhora aquests tapissos  són els llenços on es projecten imatges dels records de vida més significatius dels participants, creades amb Intel·ligència Artificial (IA) a partir d’hores de converses amb els impulsors del projecte.

Creat per theca.studio i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a través del programa Torrents d’Art, Unwoven Reminiscence és un homenatge a la memòria que es podrà veure en un espai únic de la ciutat, a la Capella de Sant Ignasi Malalt.

Els orígens del projecte: la conversa i l’escolta activa

Un dels creadors d’aquest projecte artístic és David Prades, treballador social, que ha desenvolupat la seva feina en residències de gent gran i hospitals. Fruit de l’escolta activa i de les converses sorgides a la seva feina diàriament amb els usuaris, Prades va pensar que era interessant recopilar aquelles vivències i posar-les en valor, abans no es perdessin. Prades va detectar que aquest exercici creatiu estimulava els usuaris a recordar i a fer presents aquelles memòries que eren importants per ells.

Amb aquesta idea, Prades es va posar en contacte amb Thinh Truong, dissenyador multidisciplinar que ja havia experimentat amb imatges generades amb IA en altres projectes i junts van fundar theca.studio. Unwoven Reminiscence (Reminiscència Desembrollada) és la primera col·laboració d’ambdós artistes.

“El nostre objectiu final és la preservació de les memòries: poder explicar noves narratives a partir de l’art i la ciència, i que persones o col·lectius que no tenen tanta veu, puguin ser representats a les instal·lacions artístiques, però també en el món de la IA. En aquest sentit, Unwoven Reminiscence és també un llegat que vol preservar la història d’aquestes persones, perquè perduri fins i tot en el moment en què ja no hi siguin”, explica Prades.

Una creació artística que es va dur a terme en diferents fases

Per arribar al resultat final, el projecte artístic va passar per diferents fases. La primera part consistia en la recol·lecció de dades. A partir de la participació de vuit persones ateses a les unitats d’Atenció Intermèdia i Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (concretament de la Clínica Montserrat, Sant Joan Grande i de l’Hospital d’Atenció Intermèdia d’Esplugues), es van  pautar diferents sessions on, a través de la conversa, es revivien vivències d’infantesa i adolescència, fins arribar a l’actualitat. Quan s’identificava una memòria significativa per la persona, s’intentava recrear exactament tal com la recordava, a través de la IA. L’objectiu de les sessions era aconseguir crear una història de vida de cada participant, resumida en minut i mig d’imatges.

El següent pas consistia en una petita enquesta de deu preguntes tancades, associades a deu memòries de la vida del participant, on la resposta només podia ser afirmativa o negativa (0 o 1). “Per exemple, es feien preguntes al voltant de si aquell record els produïa una sensació d’alegria o de tristesa, o si tornarien a repetir aquella memoria, o pel contrari, no voldrien reviure-la”, explica Prades. Segons la resposta es traduïa en patrons d’un 1, en cas afirmatiu, o 0, en cas negatiu, creant una matriu de codi binari, que es convertiria en un patró únic, a partir del qual cada participant teixiria el seu propi tapís. On hi havia un 1, hi feien un nus, mentre que on hi havia un 0, es deixava l’espai buit.

Finalment, els vuit tapissos se subjecten al sostre, i esdevenen els llenços on es projecten els vídeos de les memòries de cada participant.  El resultat final és una instal·lació que narra visualment la història de vida de cada participant, barrejant memòria, tecnologia i artesania.

Un projecte que podria obrir una línia de recerca

Els resultats del projecte Unwoven Reminiscence van cridar l’atenció del Dr. Antoni Callén, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Sant Boi, que hi va veure moltes oportunitats en l’aplicació en persones amb malalties neurològiques, com el deteriorament cognitiu. Per a Callén, el projecte anava en línia amb un altre ja consolidat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Cognivitra, amb el qual comparteix l’objectiu de l’estimulació cognitiva, però amb diferent metodologia). Per això, el Dr. Callén no descarta que aquesta intervenció artística acabi convertint-se en una nova línea de recerca que pugui ajudar les persones amb deteriorament cognitiu en el futur.