Reconèixer els signes d’alarma, actuar amb rapidesa i controlar els factors de risc cardiovasculars, conceptes clau en el Dia Mundial de l’Ictus

 a Uncategorized

Símptomes com la pèrdua de força o paràlisi en un costat de la cara i la dificultat per parlar poden ser conseqüència d’un accident cerebrovascular.

Una actuació lenta enfront d’un cas d’ictus pot comportar seqüeles de per vida, vinculades al llenguatge, les funcions cognitives o la mobilitat.

El consum d’alcohol i tabac, el colesterol alt, l’obesitat i el sedentarisme són els principals factors de risc.

L’ictus és una de les principals causes de mort al món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Espanya, aquesta malaltia està considerada la primera causa de mort en dones, amb aproximadament 27.000 defuncions a l’any, la segona en homes, i la primera causa de discapacitat adquirida en les persones adultes. A més, també és la segona causa de demència o deteriorament cognitiu, només per darrere de l’Alzheimer. A Catalunya provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris a l’any, el que significa que es produeix un ictus cada 40 minuts.

Embòlia, hemorràgia cerebral, trombosi, feridura o vessament cerebral són sinònims d’un mateix concepte, l’ictus. Es tracta d’una interrupció brusca de la circulació de la sang al cervell produïda per l’embussament (ictus isquèmic) o el trencament d’una artèria (ictus hemorràgic), i que té com a conseqüència que les cèl·lules cerebrals d’una part del cervell morin. El 75% dels ictus que es produeixen són d’origen isquèmic.

El 29 d’octubre és el Dia Mundial de l’Ictus, una cita que té l’objectiu de posar el focus en la importància de la prevenció de la ciutadania mitjançant el control dels factors de risc modificables, i la conscienciació que reconeixent els símptomes i actuant amb rapidesa es poden salvar vides i minimitzar danys cerebrals.

Com reconèixer un ictus: signes d’alarma i actuació urgent

Si es vol evitar que el cervell quedi malmès amb danys greus o irreversibles a causa d’un ictus cada segon compta. Per aquest motiu, des del Departament de Salut fa anys que es comparteix amb la ciutadania, mitjançant campanyes de prevenció de l’ictus, l’escala RÀPID (també RACE). Aquest acrònim es va crear amb l’objectiu que la població pogués recordar fàcilment aquesta paraula i els signes d’alarma davant d’un accident cerebrovascular:

Rigui (i si està tenint un ictus torçarà la boca)
Aixequi (els braços. Un d’ells no el podrà aixecar o li costarà fer-ho)
Parli (Li costarà, no s’entendrà bé el que diu)
Ictus? (es presenta de manera brusca)
De pressa (Si s’observen aquests signes cal trucar ràpidament al 061 o 112)

Si, de manera brusca, una persona no pot fer cap de les tres accions primeres, cal atenció mèdica urgent. En aquests casos, s’activa automàticament el Codi ictus, un protocol d’actuació urgent que comprèn l’activació d’una xarxa de dispositius assistencials adreçats a donar una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d’ictus.

“L’activació del Codi ictus és clau, i es pot posar en marxa amb una trucada, des de casa, l’ambulatori o l’hospital, la qual cosa implica un trasllat immediat amb el SEM. Un cop atès, ja es confirmarà si es tracta d’un ictus i si cal tractament, però la prevenció pot salvar vides”, afirma la Dra. Ana Escrig, especialista del Servei de Neurologia a l’SJD Hospital de Sant Boi.

Una actuació lenta pot comportar seqüeles de per vida que, depenent de la zona del cervell afectada, poden traduir-se en diverses discapacitats vinculades al llenguatge, les funcions cognitives o la mobilitat. “Un ictus tractat de forma precoç té molt millor pronòstic. D’aquí la importància d’actuar amb rapidesa davant del primer signe d’alarma”, explica Escrig.

El control dels factors de risc, clau en la prevenció de l’ictus

Els ictus isquèmics o aterotrombòtics són els més freqüents. En aquests casos intervenen de manera molt clara els factors de risc cardiovasculars típics, associats a mals hàbits, consum d’alcohol i tabac, alt nivell de colesterol en sang, obesitat i sedentarisme. La bona notícia és que aquests formen part del grup de factors de risc modificables, que poden reduir enormement el risc si s’aposta per un estil de vida saludable, amb activitat física, una correcta alimentació i un control de pes i colesterol. “Avui en dia hi ha més consciència de control dels factors de risc, però cal seguir instint”, indica la doctora Ana Escrig. Segons dades actuals, el 90% dels ictus estan relacionats directament amb factors de risc modificables.

A partir del 55-60 anys l’edat es converteix en un gran factor de risc però, a diferència dels anteriors, es troba dins del conjunt dels no modificables. A causa de l’envelliment progressiu de la població, la prevalença dels ictus ha augmentat considerablement en els últims anys. Per aquest motiu, de cara al 2035 està previst que Europa experimenti un augment del 34% en la incidència d’ictus, segons dades de la Fundació Ictus.

Segons dades assistencials, durant l’últim any l’SJD Hospital de Sant Boi ha atès més de 460 casos d’ictus, comptant tant els usuaris que ingressen com els provinents d’Urgències (i són derivats a l’Hospital de Bellvitge per a un tractament específic), així com els que s’atenen a consultes externes.

Recommended Posts

Start typing and press Enter to search