Les ‘teixidores del Prat’ donen al SJD Hospital de Sant Boi 20 mantetes per a nadons que neixen sense vida
Aquestes mantetes són de diverses mides per a bebès nascuts en diferents moment de la gestació.
A més d’embolcallar-los, també s’inclouran dins les anomenades ‘capses de records’ que crea l’equip de l’Àrea Maternoinfantil de l’hospital davant la pèrdua d’un fill.
La primera peça de roba que embolcalla un nadó en néixer s’anomena bressadora, més popularment coneguda com a ‘amanyac’ o ‘arrullo’ en castellà. Aquestes mantetes també s’utilitzen en el cas de naixements sense vida, per sostenir el bebè el poc temps que els pares poden compartir amb ell. Les bressadores convencionals, fetes amb una mida estàndard de bebès nascuts a termini, són massa grans per a aquests nadons, que neixen en diferents setmanes de la gestació.
Coneixedores d’aquesta situació i necessitat, un grup de cosidores del Prat de Llobregat, que s’anomenen elles mateixes ‘teixidores del Prat’, n’han confeccionat de diferents mides per a aquests petits nadons i han fet una donació de 20 peces a l’Àrea Maternoinfantil del SJD Hospital de Sant Boi.
A més d’embolcallar-los, les bressadores també s’inclouran dins les anomenades ‘capses de records’, que crea l’equip de l’Àrea Maternoinfantil del SJD Hospital de Sant Boi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Aquests capses personalitzades s’entreguen a les famílies que perden un nadó en algun punt de la gestació o en el moment del naixement. El seu contingut conté diversos objectes, per la importància de crear records físics enfront la pèrdua d’un fill. Poden ser empremtes de mans i peus, una fotografia, una ecografia, una pedra pintada, una lletra del seu nom o també aquesta primera i única manteta.
“Es tracta d’una peça de roba molt característica de nadó, que normalment conserven els pares com la ‘primera’ cosa que va tocar en néixer”, explica Clara García Terol, llevadora, supervisora del procés maternoinfantil al SJD Hospital de Sant Boi i coordinadora de la comissió d’atenció a la pèrdua perinatal. “En el cas de nadons morts conservar-la encara és més important, no només per ser el primer que toquen sinó perquè és gairebé l’únic que estarà en contacte amb ells”, conclou.