La integració entre la medicina indígena i la psiquiatria moderna en salut mental, la clau de l’èxit de l’ús terapèutic dels psicodèlics
La psiquiatria moderna convergeix amb coneixements ancestrals que fa segles que aborden la salut mental des d’una visió holística
La fusió d’aquests coneixements pot oferir models terapèutics més complets que combinen neurociència, ritualitat i autoconeixement per millorar el benestar dels pacients
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu, un dels centres pioners de l’Estat en el tractament de trastorns mentals amb medicina psicodèlica, ha acollit avui la II Jornada de Diàlegs entre medicines
Un enfocament genuïnament integrador en salut mental, que combini la tradició de la medicina indígena i la psiquiatria moderna, és clau en l’èxit de l’ús terapèutic de la psilocibina, una substància psicodèlica amb què actualment s’investiga per al tractament de la depressió o el trastorn per estrès posttraumàtic. Aquesta és una de les principals conclusions de la II Jornada de Diàlegs entre medicines L’ús terapèutic de la psilocibina des d’una perspectiva intercultural: investigació clínica contemporània i medicina tradicional mazateca, celebrada avui a Sant Boi de Llobregat, on han intervingut diferents especialistes de la medicina tradicional mazateca i de la investigació clínica contemporània sobre la psilocibina.
La trobada a l’auditori del Parc Sanitari SJD ha mostrat que la psiquiatria moderna, impulsada per la investigació amb psicodèlics, està convergint amb coneixements ancestrals que fa segles que aborden la salut mental des d’una visió holística. Des d’aquest punt, s’ha evidenciat que la integració d’aquests coneixements no només és possible, sinó que podria ser clau per al futur de la salut mental, ja que pot oferir models terapèutics més complets que combinen neurociència, ritualitat i autoconeixement.
Durant la jornada, organitzada pel Servei d’Atenció en Salut Mental per a la població Immigrada (SATMI), del Parc Sanitari SJD, s’han abordat qüestions com la concepció mazateca de la malaltia mental i el seu tractament amb psilocibina, la importància de l’autoconeixement en la curació i el paper dels psicodèlics en l’evolució de la psiquiatria. També s’han presentat teories neurocientífiques sobre els seus mecanismes d’acció, incloent-hi el model del cervell entròpic, que proposa una cognició més fluida i menys restringida, o el receptor 5-HT2A, sobre la neuroplasticitat del cervell.
Psiquiatria integrativa: un futur holístic?
Històricament, la psiquiatria biològica ha propiciat èxits com la reducció de l’estigma al considerar el trastorn mental una condició mèdica i no una errada moral; ha millorat el maneig de símptomes per a milions de persones i ha afavorit e desenvolupament de nous tractaments com la neuromodulació, la ketamina i, ara, els tractaments amb psicodèlics. No obstant, també ha mostrat limitacions, com la dependencia excesiva de la medicació en oferir solucions ràpides sense tenir en compte causes subjacents, falta de biomarcadors per a la majoria dels trastorns (a diferència d’altres camps de la medicina); o el fet d’ignorar els factors socials, culturals, espirituals i psicològics.
D’altra banda, la psiquiatria psicodèlica aborda les causes fonamentals en lloc de centrar-se únicament en els símptomes, facilita insights (comprensions) emocionals i neuroplasticitat, i desafia el model del desequilibri clínic a favor de la sanació experiencial.
Una psiquiatria integrativa ampliaria el paper de la psiquiatria que reconeix la importància del trauma en les malalties mentals, permet anar més enllà de la medicació amb teràpies com la teràpia EMDR (reprocessament i dessensibilització a través del moviment ocular, per les seves sigles en anglès), la teràpia somàtica o la teràpia amb psicodèlics, i ofereix un model més compassiu centrat en la persona.
El retorn de la comunitat i les formes de sanar indígenes fan replantejar el suport a la salut mental basat en la comunitat, la integració de mètodes tradicionals de sanació o el reconeixement de les dimensions espirituals de la salut mental.
La recerca amb psicodèlics
En l’àmbit farmacològic, l’ús de medicaments amb propietats psicodèliques genera un estat alterat de consciència que dona una major predisposició per abordar certs temes amb molta càrrega emocional. Aquestes substàncies incrementen la neuroplasticitat del cervell i generen noves connexions neuronals que poden provocar canvis en patrons i comportaments, o crear ruptures emocionals, que porten la persona atesa a afrontar els esdeveniments clau en lloc d’evitar-los. Això facilitaria el treball psicoterapèutic d’integració.
Un dels principals punts forts d’aquests tractaments és que, a diferència dels tractaments convencionals disponibles, faciliten una integració genuïna entre els efectes psicofarmacològics del medicament i un tractament psicoterapèutic individualitzat, i permeten apostar per un abordatge multidisciplinari i comunitari, que fuig de l’enfocament purament biologista.
D’altra banda, aquests tractaments poden suposar un important canvi de paradigma i passar d’un tractament simptomàtic que requereix l’ús continuat de medicació per sostenir una milloria dels símptomes, a un paradigma més curatiu, que requereix l’ús d’aquests medicaments d’una manera més puntual, combinats amb acompanyament psicoterapèutic.
La recerca amb psicodèlics al Parc Sanitari Sant Joan de Déu
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha posat en marxa, en els darrers anys, varis assajos clínics amb fàrmacs amb propietats psicodèliques que podrien obrir la porta a la resolució definitiva de la Depressió Resistent al Tractament (DRT). L’objectiu del projecte, que es desenvolupa des de la Unitat d’assajos clínics, és avaluar l’eficàcia del tractament per evitar una possible regressió.
L’acompanyament, l’escenari i la concepció de salut i malaltia, conceptes clau en l’ús terapèutic de la psilocibina
La jornada ha propiciat un diàleg interdisciplinari en què els experts han reflexionat al voltant de la funció de l’acompanyament del terapeuta psicodèlic i el savi mazatec, les característiques de l’escenari o context per a la investigació clínica i la vetllada mazateca i, per últim, les diferents formes d’entendre els processos de salut, malaltia i atenció en ambdues medicines.
