L’anàlisi de l’abordatge de gènere en el tractament de la psicosi rep el Premi Hestia 2020
Un article liderat per la Dra. Susana Ochoa, psicòloga del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, avalua l’efectivitat terapèutica d’una intervenció psicològica en funció del gènere.
La Fundació Hestia impulsa la docència i la investigació clínica amb el repte de millorar la qualitat de vida de les persones més vulnerables a causa de malalties cròniques complexes, dependència o trastorns mentals.
La investigació en matèria de gènere, dona i psicosi està avançant notablement en les últimes dècades, i s’obren nous horitzons en l’abordatge dels tractaments en trastorns mentals greus, que poden beneficiar de forma diferent dones i homes.
En aquest sentit, el 24 de novembre passat es va celebrar l’entrega de premis de la Fundació Hestia, que reconeixen i difonen el treball del conjunt de professionals de la salut en l’àmbit de l’atenció social i sanitària, i de salut mental. La Dra. Susana Ochoa, psicòloga del Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha recollit el premi Hestia com a investigadora principal del projecte i en nom de les persones signants de l’article “Gender differences in response to metacognitive training in people with first-episode Psychosis” publicat al Journal of Consulting and Clinical Psychology. Aquest article és fruit d’anys d’investigació sobre la importància de l’abordatge del trastorn mental greu des d’una perspectiva de gènere per optimitzar-ne el tractament. És el primer que aborda aquesta perspectiva en una intervenció psicològica específica.
Beneficis del projecte en dones i homes
Els resultats obtinguts han demostrat que les dones i els homes es beneficien de manera diferent. Així, s’ha pogut constatar que tothom millora en símptomes, però encara més qui ha estat tractat amb teràpia metacognitiva i, especialment, les dones.
En aquesta línia, les dones milloren en símptomes afectius, fet que té una gran rellevància, ja que aquests es relacionen amb l’autoestima. D’altra banda, les dones també reforcen l’autocertesa de diferents situacions i són més flexibles en reinterpretar idees. En darrer lloc, presenten avenços en la creença irracional vinculada amb la dependència i se senten més autònomes després de la intervenció metacognitiva. En el cas dels homes, es troben menys resultats, tot i que milloren, per exemple, la intolerància a la frustració i el biaix de saltar a conclusions, factors que s’han relacionat amb la formació i el manteniment dels deliris.
Com a conclusió final, gràcies a l’article liderat per Susana Ochoa, juntament amb Míriam Salas-Sénder i Raquel López-Carrilero, s’evidencia que abordar un trastorn mental greu tenint en compte el gènere pot aportar més beneficis a les persones que viuen amb aquesta realitat.
El projecte
L’any 2011, aquesta iniciativa va rebre el primer finançament que va permetre a l’equip de la Dra. Susana Ochoa demostrar els beneficis d’una intervenció metacognitiva en dones i homes que tenen un primer episodi psicòtic. Mitjançant aquesta teràpia s’ajuda la persona atesa a fer una reflexió dels propis processos cognitius i dels errors a l’hora d’interpretar la realitat o d’atribuir causes a diferents situacions.
Aquest tractament es va començar a desenvolupar a Alemanya, però aleshores es dirigia només a persones amb esquizofrènia. La Dra. Susana Ochoa, va anar més enllà, i va investigar l’efectivitat de la teràpia metacognitiva en persones que tenen els primers símptomes de psicosi, i així intervenir en l’etapa inicial del diagnòstic.
Per dur a terme aquest estudi es va realitzar un assaig clínic multicèntric, controlat i aleatoritzat, que va incloure a 122 usuàries i usuaris amb un primer episodi psicòtic i menys de 5 anys d’evolució. Alhora, es va dividir a les persones voluntàries en dos grups, per tal d’aplicar-los una teràpia diferent, la psicoeducativa i la metacognitiva, durant un total de 8 sessions grupals setmanals.
